Vaig caminant lentament sobre aquest terra gris, ple de quadres. El vent em mou, em deixo moure. No tinc destí, no tinc límits. Les idees m'envaeixen, tots els records. Amb la mirada perduda i el mòbil apagat. La gent m'avança, em demana pas i em donen les gràcies. Potser vas passar per on estic trepitjant. Deixo marcades les meves petjades per si algun dia fas marxa enrere i tornes. Vull que sàpigues el camí de tornada.
Solíem parlar estirades al llit mentre sonava la nostra cançó preferida a la ràdio, comentàvem què seria del món, de nosaltres. Sortíem al balcó i intentaves ensenyar-me l'aspecte que tenia una estrella. Agafades de la mà pel vertigen que jo sentia en mirar cap a avall i veure que amunt havíem arribat. Les estrelles brillaven intentant destacar enmig de la profunda obscuritat.
Sempre he cregut que els somnis formaven part de nosaltres, que els teníem ben endins, en el fons del nostre cor, guardats per fer-los realitat, per poder estar tota una vida perseguint-los.
Podent cometre errors i ni tan sols adonar-nos-en. Arriscant-nos al fracàs, a sentir-nos decebuts de no haver pogut aconseguir-ho, de no haver estat qui somiàvem de petits. De no poder fer marxa enrere i corregir l'error.
Ara, quan miro al cel i la meva mà camina sola, t'imagino. Ets una estrella. Una d'elles, ets tu. Brillant, gran, orgullosa, forta, bonica. Estrella.
Em mires cada nit, cada dia, cada matí, cada tarda intentant fer-me recordar tan amunt com havíem arribat. Intentaves ensenyar-me el que és la vida, i de manera metafòrica em descrivies l'aspecte que tenia una estrella."Tot s'acaba: el darrer dia d'estiu, l'últim capítol d'un bon llibre, el comiat d'un amic proper. Els finals són inevitables... Però hi ha persones que sempre estaran amb tu sense importar el que passi. Les fulles cauen, tanques el llibre i dius adéu "Les teves paraules... La teva manera de ser... El teu somriure... La teva absència..." Les teves ganes de viure, fan que el teu record sigui més i més viu. Tal com tu ho vas deixar. El vent, ja no em mou. No deixo que em mogui. Pd: Aquesta és la meva història. L'he escrita i revelada en aquesta pàgina perquè no caigui en l'oblit, per recordar-la tota la vida. Sé que segueixes aquí, et noto, et puc tocar, estàs dins meu, formes part del que sóc.
T'estima, la teva filla.
-Berta Serrat