viernes, 15 de diciembre de 2017

Nua dins la gàbia

Visc en un respir de brillantor on la vida és considerada una breu espurna. La Terra es mou amb rapidesa en la immensitat de l'Univers i no existeix ni un minut extraviat. Però no tot és optimisme i valoració al temps. L'etiqueta escollida pels meus progenitors és Ivet, un nom subjectiu que al llarg dels cursos ha sigut modificat sense escrúpols ni avis.
Tot i això tinc 16 anys de supervivència. Durant molts calendaris he estat un cúmul d'inseguretats:

Conformista i companya del silenci

Descendent del principal prejudici

Crèdula en la bondat absoluta

Fugitiva de l'hostilitat del planeta

Perduda en la penombra de l'amor

Latent en la societat pel meu clamor

Melancòlica per la pèrdua de la infantesa

Tremolosa sense fermesa ni riquesa

A la fi del vespre, quan tot era llòbrec demanava pietat als meus monstres. El meu cos nu era exposat a crítiques destructives i milers de vidres. Evadia de tot tipus d'estimació per terror de ser jutjada per la meva devoció i defallir en l'acceptació. La troballa de la meva ideologia actual correspon a un dia atzar de pluja abundant i fredor constant.
L'odissea de viure es va pronunciar dins meu amb l'objectiu de la justa felicitat. 
Etimada cerca interior, l'espera mereix la vida perquè en la profunditat de la incertesa aprenc a viure.

Estrenada de fugir de la realitat

Negada a ser esclava de la societat

Divulgativa de la verdadera llibertat

Anhelant la retinguda igualtat

Lluitant contra qualsevol adversitat.

Maleït laberint de sentiments. Presó de la innocència. Marxo de puntetes de la gàbia per no interrompre el son a la bèstia. La vida és una breu espurna i estic disposada a crear l'incendi que em condemni a la llibertat eterna.

- Meritxell Navarro

No hay comentarios:

Publicar un comentario