Sempre és una paraula prometedora que significa per tota la vida, contínuament, dia sí i dia també, faci el dia que faci i es tingui el dia que es tingui. És antònim de mai, perquè amb un mai deixes clara la teva posició; que no ho penses fer en la teva vida, o almenys mentre es tinguin les condicions que es tinguin. El mai no sempre és dolent, doncs a vegades és mil vegades millor un mai que un sempre, escollir la llibertat a l’obligació. Sí, un sempre és prometre’s, obligar-se a fer alguna cosa, però, com passa amb el mai, el mai i la llibertat, escollir viure lligat pot ser el millor camí. Qüestió de ser cautelós, observadora i intel·ligent per saber escollir què convé més.
Els “sempres” posen a prova de foc la nostra persona: “seré capaç d’aguantar tota la vida amb la promesa?”, “seré fidel a les meves paraules i rebutjaré tot allò que m’impedeixi seguir amb el sempre?”. I és que sempre és una poderosíssima paraula només apta per personalitats fortes, definides, decidides, personalitats capaces de fer de tot per finalitzar el que han de complir, el sempre promès.
Acostuma a anar tot molt bé quan el sempre és en un mateix, una meta totalment personal, però quan s’hi impliquen més persones, més parts, aquí és quan tot comença a trontollar; no totes les persones estan disposades al mateix per més “sempres” que et prometin: el seu sempre pot tenir una important i perillosa lletra petita que et pot ferir greument, deixant-te fora de combat d’una batzacada. S’han d’agafar totes les promeses amb pinces fins que no es vegi que aquestes comencen a demostrar-se amb actes, i no amb tanta paraula.
Així doncs, s’ha d’escollir bé a què, però sobretot a qui li dediques aquest sempre, a qui lid edicaràs part de la teva vida, pot valdre la pena o pot ser un esforç envà.
-Helmi
No hay comentarios:
Publicar un comentario